Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Mil gràcies

Tantes coses viscudes,

tantes llagrimes vesades,

tants riures sense poder explicar,

i les sensacions a flor de pell,

i totes compartides,

amb algú, amb alguns.

Només dir...

Mil gràcies!!!

.

2 comentaris:

Albert ha dit...

Suposo que no va massa per mi, però per la part que em toca, gràcies a tú!!!

pere ha dit...

Ei, albert, ja em som dos enamorats de l'aigua-marina ;-)

Seguidors

Arxiu del blog