Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Convencions

Demà cumpleix,
vol que li faci una coca per els companys de la classe,
de regal...

a part de la festixola es clar...

No tinc ganes de fer la coca,
ni de fer-lis pa,
ni de penjar la roba.

Estic agobiada, molt.

Jo m'estaria fora de casa, un futimer de díes.

Em cansa la cuina, em cansa tot.

No tinc ganes de fer res...

Nu sé que pensar...

Els estimo amb bojeria, i no tinc ganes d'estar amb ells.

M'aniria a follar o a dormir amb qui m'atraigués i marxar,
i anar a treballar i fer la meua.

Viure sola.

Com una punyetera egoista.

.

2 comentaris:

issis ha dit...

ufffa yo eso lo pienso demasiadas veces. con que tu la pienses un poquito... no hace falta que te sientas mal por ello.
comparte tu agobio con ellos.

denke ha dit...

l'egoisme te una rao de ser.
tots necessitem centrar-nos mes en nosaltres mateixos de tant en tant, no?

jo, de vegades em poso musica nomes per mi ;)

Seguidors

Arxiu del blog