Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Poques coses...

Ja no recordava que había anat a la boda,
no era una cosa especial, no,
però be, va ser bonic el principi...
en realitat no se per que,
suposo que per qui va venir,
que en feia d etemps que no coincidiem.

He decidit que intentaré ser encara una mica més sincera,
amb mi mateixa a l'hora d'escriure...
tantes coses voldría dir,
que es van quedant dins i no en trec res.

Ella anava preciosa... semblava una princeseta...

però la roba no amaga el que un es...
m'han molestat moltes coses.
Es creu que ella ha de decidir tot?
s'ha d'endur les cendres al Finisterre per que a ella l'emociona?
en fi que crec que se la sua tot...

i l'altre cosa que em molesta...
es que ell anava vestit de falangista,
ja ho sé,
ni soc ningu per jutjar,
ni tinc ni puta idea de res...
però pensar en treure simbols,
que han fet mal a tanta gent,
ho trobo fora de lloc...
ja, parlo com una ignorant.
M'es igual, sóc visceral.
i el que sento , ho sento.

Cada uno que aguante su vela, com diu la meua jefa.

.

Seguidors

Arxiu del blog