Tantes coses viscudes,
tantes llagrimes vesades,
tants riures sense poder explicar,
i les sensacions a flor de pell,
i totes compartides,
amb algú, amb alguns.
Només dir...
Mil gràcies!!!
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Suposo que no va massa per mi, però per la part que em toca, gràcies a tú!!!
Ei, albert, ja em som dos enamorats de l'aigua-marina ;-)
Publica un comentari a l'entrada