Un diumenge festiu? que estrany !

Fer quatre coses abans de marxar,
vestit negre ajustat,
les espardenyes de dona sexy, Þ
dinar fora,
camí a Bcn per una carretera diferent,
cases precioses,
arbres,
catalunya ràdio: programa sobre Motzar ( van per quan tenía 6 anys )
nens llegint al darrera,
pau al meu cor,
sense paraules que et distreguin.

Des de la Torre de Collserola,
guaitant tot el que trobavem,
fins el museu Militar de Montjuic,
escales de pedra,
m'agafa de la mà,
per ajudarme a baixar-les,
trobo a faltar dur el vestit més llarg per ser la seua princesa...

Un llarg passeig per totes les sales,
descans a la terrassa d'adalt,
i calma de nou.

De tornada
passeig per la Catedral,
escoltem com canten opera...
ell amb el mocador al cap,
es mou inquiet,
trasmet inseguretat o vergonya,
em mira varis cops,
aguanto la mirada,
un dels cops,
un gran somriure per ell...
ja estic maquinant com poguer deixar-li
el meu telf una propera vegada...

Parlavem després,
em diu que un dels que cantavem m'ha fet repasades,
jeje,
es que era mutuu nino :)
que marranota, riu.

Demà dilluns,
estic neguitosa,
tornaré a tenirlo,
si pot,
nu sé,
però m'en moro de ganes.

Ara dutxa,
i abraçades infinites,
i petons,
i xerrar,
i acaronar els peus.

Un día rodó,
com una sindria.

.