Entreveure llums

Ahir per la nit va ser força revelador,
no per el que vaig dir o pensar,
si no per que va resumir una mica tot,
el que he anat descobrint de mí,
la lluita inacabada que mantinc amb ell,
la lluita que he mantingut amb mí,
des que vaig començar a descobrir el sexe.

Potser es fora de lloc,
potser es barruer.

Vull viure la meua sexualitat plenamet,
poder expresarme amb moviments,
amb emocions, com en una dança.

Sempre m'he sentit una ballarina,
una artista, que crea i desmonta.

Estava molt neguitosa,
només una hora i mitja,
després que s'allunyés de mi,
per no atabalarme amb els seus neguits.

Després de tants dies volguent tenirlo aprop,
volguerlo ensumar,
abraçar, estrenyer al meu pit,
sentirlo petit, atrapat i apassionat.

Vaig haver de deixarlo una estona,
em marejava i tot del que em corría per dins,
no ho puc escollir,
m'ha escollit a mi,
i m'encanta ser així.

Posseirlo,
sentir-nos un,
cómplices,
dessitjant-nos com vailets,
sense tópics,
sense tabus,
obrint el cos,
abandonant l'ànima,
per trobarse allà.

I ara amb la possibilitat,
que encara no em crec,
de veurens entre setmana.

Sóc lenta,
per moltes coses,
crec que per cuasi bé tot,
gaudeixo d'aquesta parsimónia,
mirant el que m'envolta,
sentint l'aire,
el flaire,
i devorar,
fins el moll de l'ós,
i per aixó em cal temps,
i per després anar-me'n allunyant,
poc a poc,
per no sentirme buida.

Però m'arriscaré,
sóc força arriscada,
i pacient a l'hora,
m'agrada fer el camí com a mi m'omple,
encara que l'altre es quedi sense venir-hi,
si no el faig així...
no es la fí el que cerco.

Tinc música posada tota la tarda,
tinc ganes de plorar,
de treure tots els nervis,
sé que aixó que sento potser ens complica l'existéncia,
segueixo estimante moltíssim,
però ja son sis anys,
que saps que aixó hi es...
i ja es hora de treure-ho a la llum.

.