Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

aiguamarina

un nom curiós,
que m'ha acompanyat des dels meus inicis a internet,
té a veure amb el nom, Gemma
té a veure amb com em sentía, dura com una pedra
i sobretot té a veure amb el color, blau cel quasi transparent,
com he cregut que sóc d'avant quí sap guaitar a dins.

Tenir mala memória,
fà que algú inesperat,
sàpiga de les meues paraules al vent,
i sense volerlo ferir,
però sent sincera,
com tot el que he escrit aquí i allà,
fa una mica de tremolor,
per qué una cosa es mostrar-se nua davant d'un mirall,
sola, amb sil.lenci, amb calma i buscant entendre,
o captar l'essencia,
i l'altre, mostrar-se nua, d'avant d'ulls coneguts,
o podriem dir-ne desconeguts també,
d'aquí el dilema.

Sóc tancada, molt.
I m'agrada ser així.
Només ell mira a dins meu de ple.
I la resta només veu bocins,
que poden entristir,
poden il.lusionar,
o poden emocionar.

Però enten,
que no puc buidarme davant teu,
disculpam.

Potser si ja fos àvia,
si fos molt gran,
et deixaria la llibreta,
amb bocins de la meua vida.

Però crec que per respecte,
per timidesa,
per ser tant reservada,
es hora de canviar de nom,
i fer-me esmunyedissa.

Suposo que per a tu es més un joc,
una troballa,
un estira i arronsa,
un nyigui nyogui,
per mí,
es l'esencia,
son troçets del meu cor,
escampats al aire,
ningú sap d'on venen,
i tant els hi fà on van,
es un ejercici d'amor,
cap a ell, cap a mi.

Es l'única manera, que de vegades sé parlar.
amb ell i amb mi mateixa.

L'aigua, sempre m'acompanya,
quan es remou quelcom a dins,
suposo que es l' inici de quelcom nou,
qui sap si més intens,
més valuós.

He aprés a caminar per les meues paraules,
les he estimat, m'he emocionat,
i diria que mai més podrés deixar de fer-ho.

Sempre espero que conmoguin,
que arribin, del mateix punt d'on surten.
així que segueixo el camí,
però amb sabates noves.

Una abraçada ben forta i fins aviat !!!

.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

¿te vas?

Albert ha dit...

Petonàs.

Anònim ha dit...

Benvolguda Aiguamarina, tal com diu
Issis, això és un comiat de la comunitat blocaire?...

miquel ha dit...

No t'importa que de tant en tant et visiti i t'acompanyi, com avui, a la teva casa nova?

Anònim ha dit...

es un canvi de casa, però no trobo la teva adressa en cap lloc. Y mira que t'havia trobat!

Seguidors

Arxiu del blog