Em moc...

Mentre sona en Marc Antony,
abans cantava en Sergi Dalma,
sento els roncs de fons...
i el dolor de l'esquena,
també hi es de fons.

Algesal... fins i tot els canell adolorits,
pensant en anar a ballar,
en coincidir amb algú,
unes mans calentes que es posen a les cervicals,
que baixen per tota l'esquena...
i acaben engrapan i relaxant els peus.

Paraules escrites,
amb llapisos de colors,
canvis en la teua vida,
en la d'ella menys,
en la d'ell també pocs,
pero per a mi,
també és com un exàmen,
per ara ho duus de conya, baldufo !!

Molts dies de feina,
molta,
massa.

Ara festa.
Sortiría a ballar fins demà.
Fregaria la casa.
Ompliría bosses de brosa.
Deixar la casa més buida.
Follaría amb tres o quatre.
Molts cops, molts jocs.
Em banyaría a la platja secreta, tota la tarda.

I no, encara que demà hagi de llevarme ...
no tinc son,
no puc...
mmmmm,
voldría plorar també.
Ja he acabat de buidarme, en dos díes només.
M'ha deixat exhausta.

Fes que no parlo.
Fes que no miro.
Fes que no faig soroll.
Com si no hi fos.
Només estic amb mi mateixa.
Tu fés.

.