Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Salvat!!

Quan vaig a un centre comercial...
acostumo a güaitar totes les plantetes...
n'hi han de maques,
es nota que fà poc que han arribat...
i de barates tenen poc...

No les cuido gaire bé les que tinc...
de vegades a les dotze de la nit
el que menys tinc ganes,
quan surto de la feina,
es posar-me a cuidarles.

Però s'intenta,
en compro poques,
vist l'exit,
millor poques i que vagin sobrevisquent.

Doncs resulta,
que les noves,
ben cuidades,
i boniques...
no m'interessen gaire.

Sempre hi haurà qui les voldrà,
qui les veurà amb bons ulls,
les portarà al seu balcó,
i com son tant maques,
de segur duren una eternitat.

Les que compro jo...
apart de les que porta aquell home,
a les rambles el diumenge...
que no et fà pagar un dineral...
les té xul.les, ben cuidades,
i t'explica quina és aquesta i com es l'altre...
doncs apart d'aquestes...
compro les desheretades...
no acostuma a ser sovint...
tampoc sóc una mema...

Però la darrera vegada...
vaig veure un llorer...
de més d'un metre,
amb les fulles fetes caldo,
que valía casi 60€
i que l'habíen possat a 9€ amb algo...
mmmm
qui s'hagués resistit a endurse'l?
jo no vaig poguer, ni volguer.

Aquí va arribar...
el vaig trasplantar...
i a les tres setmanes,
ja ha tingut temps de veure quin pà es cou,
l'he pelat...
del tot,
estava brut,
plé d'un polsim blanquinós,
les fulles ennegrides...
i feia pena.

Dons fà uns díes...
el llorer sembla un altre...
tot de gemes a punt d'esclatar,
tot de fulletes verd claret que despunten...
si es que sóc afortunada, jejeje
tinc un llorer amb un tronc preciós,
semble d'un abret,
i aviat, tot ple de fulles fresques de llorer.

Quan faci un estofadet, les tastaré,
i em sentiré la millor.

D'altra banda,
hi son els sobres de llavors.
Sóc una apassionada de les llavors.
Le splanto quan em dona la gana,
i surten si volen i si els hi és propici.

La menta està una mica crescudeta...
la resta ho intenta però encara no dóna senyals.
Ja estic pensant qué plantaré al troç,
un lloc per la tomaquera...
un altre per un llimoner...
possiblement...
algúnes flors d'aquelles silvestres...
enciam,
el pitufo vol que hi planti cebes,
jo vull pastanagues...
així que ja veurem com evoluciona tot.

i fins aquí per avui,
demà vull escriure sobre lo d ela feina i la negligéncia.
( per no oblidar-me)

Petons
.

Seguidors

Arxiu del blog