Es trist, o al menys aixó és que que em queda dins,
He plegat de molts llocs,
i quasi sempre ha sigut,
per sertir que la meua dinàmica de feina,
no congeniava amb la dinàmica de l'empresa.
Aquest cop està passant el mateix.
Volguer implicar-se en quelcom...
i que no serveixi de gaire...
et deixa buida per dins.
Anit, plors, xerrada...
i creia que aclariment de les postures...
de les inquietuds...
o de la manera de veure les coses.
Avui li tocava amb una...
té mals rotllos...
molt impulsiva...
encara que la considerava bona tía.
I resulta que tot deu xerra pel darrera :(
sincerament, de la majoría no m'importa...
l'altre companya diu que s'ha sentit decepcionada...
que algú l'ha tractat malament...
Es evident, la dolenta era jo...
no em mira als ulls,
s'ha de ser cobarda...
me la sua, ja s'ho farà.
Però fà un poc de pena...
treballar amb persones...
amb les que no hi ha cap tipus d'apreci.
En fí...
La barana casi està acabada de pintar.
Segueixo prenent relaxants musculars.
Hauría de marxar a dormir...
però segueixo pensant...
que la .... feina no la vull.
Per més bé que em paguin.
Cada cop m'allunyo més de tot
i de tothom.
Una cova,
uns ulls coneguts,
unes mans que m'estimen,
i ganes de fer coses a casa,
de cosir,
de cuinar,
de passejar,
de llegir,
d'acabar de posar ordre aquí dins,
i la resta, que els bombin...
demà matino,
estic baldada.
( em repeteixo)
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada