Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Quan deixo de ser jo

Quan he enviat a tot deu a dormir,
si ara vaig li dic...
Aniré quan em plagui, ja ho sap.
M'agafo la veguda, aquest cop si ha pogut ser cola,
quina perra li ha agafat amb que no, que si bla que si blo...
Si només es aigua negra amb quelcom que li dona sabor,
no és ni cola,
una punyetera latincola sense cafeina i laithg.
El tabac el tinc per aquí...
Agafo el pc i ara puc posar la musiqueta suau...
el mp3 conectat a uns altaveus petits jejejjeje
Puc martiritzar a tothom amb la musiqueta.
Mmm si, no es quelcom maco d'explicar...
Llegir bajanades d'un blog i les seves respostes ...
Mirar webs...
Potser parlar amb algú...
Em deia un noi que de vegades se sent un bitxo extrany per tenir sentiments...
El cert es que tots en tenim..
només que aprenem a tancar la porta quan cal...
Sí, a aquestes hores acostumo a deixar la porta oberta...
I me la segueixo foten...
Que més dona?
Demà serà un altre día... i
gual o més animat que aquest.

Voldría tenir només els pantalons i la samarreta cuatre coses més
i la casa buida, només la musica i una catifa en cada habitació...
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
el terra buit, cuatre joguets , fulls de paper,
colors i pintures sobre un banquet fet a mà,
cuatre plantes fora, i la càmera de fotos...

Inventar cada cop un día nou.

Bona nit.

Seguidors

Arxiu del blog