Rastre

Aquells que deixen taca dins teu i no ho saben,
son els més punyents...
Has aprés que voldries ser,
com voldríes sentir i reaccionar.
Que voldríes que sentís algú a la teva vora.
I tot el que no t'agradaría ser o trasmetre.
I sobre tot has aprés com ets, no qui ets,
per qué crec que fins que et despedeixes d'aixó,
d'aquest joc que es viure...no saps res ...

Tot alló que has donat i que sembla que no era per res...

El petonts i la complicitat al David,
que ja es mort per un accident de trànsit.

La passió cap el Joan, el vaig perdre.
Va passar quelcom molt dur a la seua vida,
va esborrar tot el que el rodejava,
va tornar a lo segur i estable,
la seua ex i a la resta que ens bombin...

L'amor, dessitg i tendressa que vaig compartir amb el Marcos.

Tot aixó no sé si m'ha canviat...
però sempre s'enduen un troçet amb ells i elles...

Que de l'Angels no he parlat...
Ni de lo cobarda que vaig ser...

La vida passa...
el mon camina...
i m'arrossega...

I de sobte descobreixo que duc les ungles brutes...
de les esgarrapades que faig per allà on passo...
I les ferides que mostro gustosa...
Per que cada cop que guaito uns ulls,
puc veure amb més claredad el que vull donar.
.