Lluís Llac

Quan més t'escolto més m'impresiono...
Ja han passat unes hores...
I ara escolto "La tendressa" i les llàgrimes m'afloren...
Quan a un infant li demanin que vol ser de gran i contesti una bona persona...

M'has conmós fins al fons...
Les teues explicacions, abans de cada cançó...
I la teua sencillesa, despedirte sense excentricitats.

Només dirte que m'has atrapat.
I diría sense equivocarme que no sóc l'única que ha restat atrapada per tu.

No recordo el nom, d'aquella canço sobre el poble de petit,
on aprenieu el cara al sol, on els àvis aprenien idiomes amb els extrangers,
On la cartera de pell, pesava massa, per les pedres que posava la mare...
per que no se t'endugués la tramontana, i on aquell cura et va demanar un promig.

I aquella cançó sobre el dessig, que t'espera a una cantonada i et trasvalsa.

I la que cantaves d'una dona francesa,
en reconeixement al que va aportar en aquell moment...

Només puc que agrair-t'ho.

Agrair veuret, sentirte fins a dins l'ànima.

I ni que fós una pincellada, apendre quelcom, encara que sigui a emocionarme encara més.

Gràcies !!!!!
.