Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Plaer

Suposo o al menys aixó he anat experimentant jo...
que amb el temps descubreixes,
qué et dona plaer realment...

No el que esperen els altres, normalment,
si no alló que t'encén o
alló per el que et sents agraida de ser aquí.

Suposo que hom té petites cosetes que l'omplen,
que li desperten la xispa, jajajajja,
però jo cada cop en trovo de noves.

No em preocupava gaire per el que jo volía...
casi mai passa just alló que estàs pensant que passarà...
i ara busco que així sigui o ho demano.

Les coses imprevistes,
el joc de tira i arronsa,
allargar molt les previes...

em torna lela,
i deixa preparat,
el forn, per cuinar.

No les he descobert jo soleta,
me les han anat regalant...
i he escollit davant d'aquestes vivencies...

La llengua passada per els que ens duen,
els dits suaus passant per la boca,
la que devora, es clar.

I com si d'una massa de pà es tractés,
quan tota jo es massegada,
i tota la fruita es esclafada, com si fós suc.

Hi han coses molt subtils,
com veure que es possa neguitós,
per que el lloc no permet fer res.

Va ser una trobada sorprenent,
jocs de canalla i dessitjos palpables,
un altre cop, veurem si es pot.
.

Seguidors

Arxiu del blog