Petites coses

Menta, crec que era...
te ver amb flors de taronger...
galetes de farina amb mantega i atmelles...

He pujat a tenyir-li els cabells a la veína,
díes enrrera els hi vaig tenyir a la seva nora,
ja m'ho había demanat fà uns díes.

Mentre esperavem els minuts de rigor per que li fés efecte,
preniem el té,
parlavem de política,
dels nets,
dels meus enanos,
en fí de coses qüotidianes.

M'explicava que en uns díes marxa cap al Marroc,
ja hi han marxat tota la resta de la família.
Qué farà, a quí veurà etc...
Em pregunta si faig vacances...
ja m'agradaría, però no.

Em diu que per l'any que bé,
ens guardem uns díes,
per anar amb ells al Marroc.

Que dir...
em sorpren,
al menys la cordialitat amb la que em tracta,
es gran,
em fà gràcia com s'expresa,
ens costa entendrens,
però riem força.

Quí sap on seré l'any que vé per aquestes dates,
però només pensar-hi,
m'agrada molt.

Anit feien un documental,
sobre Samarcanda,
i veient els mercats,
li deia al meu home que m'encantaría anar-hi.

El mon es petitó
i els dessitjos tant rapid s'escolten?
sempre hem d'esperar per tenir alló que volem.
Però tard o d'hora...
venen... no ha aparegut a la meua vida ell?

En marxar,
torna a agrairme que hagi anat,
i sorpresa m'he quedat,
quan em fa un petonàs.
.