Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

He patit una erecció !!

No vul ser barruera però en vull deixar constància,
abans que ho esborri de la meua memória... selectiva.

He coincidit amb ulls d'heura,
hem pres quelcom i xerrat,
de moltes coses,
de projectes que ja té casi finalitzats...
i de coses que he anat fent jo.

Hem coquetejat...
molt...
els seus ulls sempre acostumen a atraparme...
encara que no sigui provocat.

Hem anat fins el parc,
allà assegut estàvem xerrant...
normalment,
fins que he tingut unes ganes inmenses...
de mullar-ho tot...
aquestes necesitats fisiológiques...
que no perdonen a ningú.

Li he dit coses que em passaben pel cap...
asseguda a ssobre d'ell...
tots dos nus...
i compartir amb ell el líquit daurat.

Ha fet cara d'escandalitzat...
era d'esperar Þ
després li he comentat el que imaginava...
que li posava la seva mà,
dins la meua cova,
per anar deixant anar mica en mica...
mentre li guaitava els ulls.

S'ha morido, casi bé !!
jajajajaja
m'he sentit una obsesa sexual...
deuen sentir aixó els homes?
quan necesiten desfogarse?

imaginava qué sería capaç de fer,
per que em deixesin buidarme...
i millor tanco els ulls i la boca...
sort que m'he atrevit...
i aprop d'un altre parc de camí a casa...
hi ha un raconet d'un edifici...
i ràuda com una gasela...
les he baixat i axarrancada...
com les peludetes i peludets...
les he tornat a pujar en questiò de segons...

Ja tornava a estar serena...
i a ser jo mateixa...
quina erecció duia Þ
.

3 comentaris:

tao ha dit...

És que quan toca, TOCA.. el millor de tot es la sensació de buidor de després, és un respirar tranquil i relaxar muscles...

Vozhd ha dit...

M'agradaria veure una foto d'això.... :P

issis ha dit...

después de no dormir durante 35 horas montando. llego a mi cama. por la mañana oigo ruidos. pero no debería haber nadie en casa.
-ah vale!- es la chica de la limpieza. Se irá no se irá...
se queda y hace poquito ruido.
me levanto jejeje nos levantamos mi miembro y yo. hoy llevaba unos pantaloncitos muy ajustados fff parecía tener ganas de irse.
Que pena!

Seguidors

Arxiu del blog