Asseguda al balcó...
casi no pasen cotxes...
casi no se senten a cap veí....
em prenc la licéncia de posar la música...
Ahir,
molta feina,
passeig fins la vora de la platja,
després descalsos per el port,
el més sorprenent,
la volta per els carrers,
per quasi tota Barcelona,
amb els vidres abaixats,
jo fumant, per desgracia teva,
mirava a la gent,
em feien somriure,
comentavem tal o cual.
A les 4'00 a dormir...
I ara m'arriba el flaire a net...
es una funció química inmediata...
sento olor a net,
sabó, lleixiu...
I em fà feliç,
un día he de cercar a qué es degut aquest record.
ei
no obris la brosa de l'orgànica,
que jo estaba flotant,
ains Þ
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
no había pensado en la posibilidad de una felicidad a través del olfato y eso que se leer jejeje.
ya sabes... en un rato bajo y oscuro te enchufas con lejía y ya está jajajajja! que tontería provoca el calor.
vaya comment tan gili, que te ha soltado este.
Publica un comentari a l'entrada