Avui...

Fà uns anys que vas venir a la meva vida...
Neguitosa, suada i cansada, o potser no tan com a les 20'40 que vas neixer...
Quan et vaig veure estaba molt més tranquila que no pas ara...
Imaginava el que vindria... però mai les coses son com imaginem...
Però sí, la meua vida va canviar d'arrel.
Estàs neguitós,
no saps la de gent que vindrà i que tu no ho saps...
estem a casa,
ella i jo,
preparant boletes de meló i sindria,
taquitos de formatge,
entrepans vegetals,
de tonyina i pollastre,
mentre sou al troç,
preparant la piscina...

No podré quedarme fins al final...
i a l'hora que vas neixer,
seré a la feina...
espero que les coses tornin a calmarse,
com abans de que marxesiu...
ara tot ha de tornar al seu lloc,
poc a poc, suposo.

Son moltes coses les que duc a dins,
unes bones,
d'altres no,
soc un neguit amb potes,
i t'asembles a mí.

Que hi farem!!

Felicitats campió!!
.