Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Segurament sóc pitjor jo

Pensava... escoltava... i em feien fer mala cara...

Qué ràpid jutgem, qué aviat denigrem al que és divers i al que ens impresiona, per qué no ho compartim i no s'entén.

Acàs som més superbs per qué siguem més pausats? més reservats i mesurats?

No crec.

Tan sols que les estructures funcionals que ens atanyen, són diverses, ni més bones, ni més dolentes.

L'única cosa que em provoca rebuig és la falsetat a consciencia, tots podem enganyar-nos, però impostar ja és trist... si no hi ha interés ni res a dir, calleu, però no denigreu a quí sent, a quí sí l'importa, a qui sí vol abocar-se.

Cert, la morbositat ho remulla tot i la televisió hi ajuda... però és més diferent que en altres actes públics on la societat " s'expresa" ?

Doncs sí, el terruño, els hi tira...
El profund terrunyo que tants rebutgen, no el va fabricar en Franco...
Si no és resultat d'un tarannà i d'una manera de veure les coses i de sobreviure que els hi funciona i es clar, que penós és tot oi?

Doncs sincerament, a mi ni m'anava ni em venía, però felicito a qui sense tenir una samarreta de ferro, ha soportat estóicament , quelcom insoportable en altres circumstàncies, sí, m'en sento orgullosa d'ells, ja sé...

Jo dec ser pitjor...

.

Seguidors

Arxiu del blog