Avui veia un noi que cantava a la 1...
i donant voltes em veníen al cap les cosetes que em provoquen ...
el pessigolleig,
des que vaig decidir no tenir més fills,
o segurament des d'abans
tinc una aficció per quí em trasmet una vulnerabilitat a flor de pell,
forma part de la meua sexualitat, és cert,
i tant sigui un noi o un home... si té aquella mirada,
aquella cadéncia...
m'atrapa en la seva voràgine i em desboca.
Uns pits per alimentar, mans decidides que engrapen amb dessitg,
els llabis afamats i com no una vagina que simula ser mamà
cada cop com si fós el primer, sóc una marona.
Una "marona" mimosa, odiosa, impertinent, suau, esbojarrada i decidida.
Que hi farem !!!
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada