Invenció

Cadira de fusta, amb rodes i eix, que deixa que dongui voltes, sobre sí mateixa.
Tires de llençol de cotó, blanques, llargues i encara amb olor de " cua d'ase",
La oreja, susurrant i arrossegant el meu estat dànim i els meus peus.
L'olor de la fruita la sento des d'aquí, fruita dolça i madura, com jo, jajajaja Þ

Replegada a la cadira...
donant voltes sobre mi mateixa...
cada cop que passo m'enpeny un poc més...
i més atrapada vaig quedant, com una gata...
que amb els sentits alerta...
per ara no es queixa, ja veurem.

Un cop acabat el contenidor,
sembla una nina, un regal,
una nineta amb les galtes rosades,
els ulls sorpresos de tot el que pot venir,
o fins i tot del que es remou dins l'estómac,
del cuquet que la mossega,
tant a dalt com abaix.

Els braços han quedat lliures,
tasten el poc que poden,
cada cop que et veuen davant,
volent ser devorada...
però no amb ànsia de corb...
si no amb passió...
tenint plaer només d'ensumar,
de veure com la presa es remou,
de com afecta tot alló que fàs,
gaudint de fer màgia.

Uis, els peus nus...
també toquen coses...
coses càlides,
dures de vegades,
i atraents, molt.

Començen a invairte totes les sensacions que duu la teua pell,
quan s'apropa d'amunt teu la fruita madura,
el pressec que deixa la seva aroma, la seva viscositat,
la seua escalfor fins i tot... per tota la cara.

Goteja per el coll i l'atrapes d'una llepada,
uf, uf,
no sé on sóc,
perdó el sentit de l'orientació i cada cop escolto menys,
ho sé,
quan més atrapada estic per el plaer,
més sorda estic...
només puc embafarme de plaer...
.