A qui trobo a faltar, als meus regals, que no hi són...
Que em truca i m'explica els dibuixos i que ha caigut i s'ha fet "pupa" ...
Que m'estimo... i em sento estranya... més tranquil.la, evidentment, no pateixo massa,
sé que estàn bé, però els meus ninus... ains que possessiva sóc :)
Ratolina, quina veu tan maca fas, només tinc ganes d'axuxar-te i dirte que guapa ets i com t'estimo.
Suposo que a més han coincidit tantes coses i vivències dins meu, que amb aquets remolins, no tenia temps ni esma, per gaudir del repós, per seure aquí a contemplar...
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
te dediqué un post La vuelta a la blogosfera 2 la pasada madrugada.
Publica un comentari a l'entrada