Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Estèril

La pols que guanya terreny i lluita per aconquerir més espai del que li cal,mossegant tot alló que troba i enfonsquint el paissatge...

De tant en tal cal fer net, deixar que els papers grocs marxin per fí...

Aquest cop sí? O potser serà la propera...Però quan menys hi hagi que fà nosa... més nítida serà la visió.

Seguidors

Arxiu del blog