Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

En el fons...

A qui trobo a faltar, als meus regals, que no hi són...

Que em truca i m'explica els dibuixos i que ha caigut i s'ha fet "pupa" ...

Que m'estimo... i em sento estranya... més tranquil.la, evidentment, no pateixo massa,
sé que estàn bé, però els meus ninus... ains que possessiva sóc :)

Ratolina, quina veu tan maca fas, només tinc ganes d'axuxar-te i dirte que guapa ets i com t'estimo.

Suposo que a més han coincidit tantes coses i vivències dins meu, que amb aquets remolins, no tenia temps ni esma, per gaudir del repós, per seure aquí a contemplar...

1 comentari:

issis ha dit...

te dediqué un post La vuelta a la blogosfera 2 la pasada madrugada.

Seguidors

Arxiu del blog