Les narius com un tomàquet, el cap com un timbal i la resta del cos, com un sac de patates...
una galipandria com deu mana, currant i fent el que es pot...
Moltes coses volten pel cap i l'idea de estructurar el blog d'un altre modus, attttttttttttttchussssssss, espera que em torno a mocar...
atchuussssssss, fer un blog amb paraules,
attttchussssssssss, culleres, no acabaré d'escriure, jajaja
vull separar les imatges, que elles soles evoquin sensacions i enrriqueixina algú d'algún modus,
a part les paraules, que per sí soles son dolçes i que amb imatges perden la força...
Així que en aquest camí estic...
nem a pendre el medicament...
que malita toyyyyyyyy y que poco me quejuuuuuuu!!!
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada