Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Recepta
La fornera inventora, jajaja no ara en serio... quins nervis, i quines ganes en tenia de tenir forn al final... i mira, ja he començat i ells tan contents oi?
Apa que no endrapeu el pà, que no os donen de menjar a casa vostre?
Mmmm quin plaer, quasi em salten els llagrimons quan vaig agafar el primer pà calentò, amb lo que pesava...
Publicat per
aiguamarina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Wow!! quina cantitat de pans! tenen bona pinta :)
Es gratificant veure els resultats de un treball ja sigui fer pá o pintar una casa ;)
(jo sempre amb el meu català plé de faltes ortográfiques :s)
nyam nyam!!!
fa molt bona pinta
Publica un comentari a l'entrada