Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Recepta


La fornera inventora, jajaja no ara en serio... quins nervis, i quines ganes en tenia de tenir forn al final... i mira, ja he començat i ells tan contents oi?
Apa que no endrapeu el pà, que no os donen de menjar a casa vostre?
Mmmm quin plaer, quasi em salten els llagrimons quan vaig agafar el primer pà calentò, amb lo que pesava...

2 comentaris:

Atreyu ha dit...

Wow!! quina cantitat de pans! tenen bona pinta :)

Es gratificant veure els resultats de un treball ja sigui fer pá o pintar una casa ;)

(jo sempre amb el meu català plé de faltes ortográfiques :s)

aspirinocrece ha dit...

nyam nyam!!!
fa molt bona pinta

Seguidors

Arxiu del blog