El mirall dóna una visió que no es la que hi ha dins.
De qué depen? doncs de moltes coses, però crec que la primera es...
la por a fer-se gran, a posseir el cos.
No crec que en aquest cas sigui per agradar als demés.
Ja està vist que es pot aconseguir d'una manera o altre.
Fins i tot dubto que sigui per agradar-se més a un mateix.
Si no, es tracta de quelcom que està més endins...
A veure el que un és, reflexat al mirall.
Una cosa es saber-ho, ser-ne conscient.
I la més complicada... començar a caminar en direcció al nostre destí.
Aquets díes... amb un sil.lenci poc habitual.
Amb només unes preocupacions que tenen a veure amb una i la feina...
Donen per pensar... per buidar-se i omplir-se de nou.
Vull tenir temps i ganes per anar omplint-me,
tot i seguir al costat d'ells, però no deixant-me ofegar per aixó.
Siusplau! No t'oblidis del que vols aconseguir, nena!
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
curioso, pensaba lo mismo hace nada.
empecé de la nada y de repente me encontré en un analisis superraro.
Publica un comentari a l'entrada