Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Emoció

Fà fred, aquí al balcó.
Anyoro les teves pàgines,
anyoro llegirte.
He trobat molt a faltar...
el poderte escriure.
El recordar al llegir...
tot de pensaments, tot de vivéncies.
Sí, escric apretat i ràpid.

Quasi entortolligada la lletra...
que es donen patades les paraules per arribar primer.

Vull fer-ho més sovint.
Hi han moltes coses a dir.
Encara que siguin les de sempre.

Segueixo estiman-te, tot i que sento que és diferent.
Seguiu tenint-me enamorada, tot i que sento que hem crescut.
Segueixo sent feliç, tot i que sóc conscient de coses noves.

2 comentaris:

08181 ha dit...

Els sentiments fluctúen, es transformes, i evolucionen… Quina vorriment so no fos aixi!

issis ha dit...

Volví al blog pensando cosas similares hoy.
¿Que tal?

Seguidors

Arxiu del blog