Veure'l tan llarg com és...
assegut al sofà.
Mentre escric,
mentre faig plans.
Mirava el sostre...
lo fàcil sería dir-li que li deixo...
jugar a la play...
o mirar la tv...
fins i tot sense veu...
ja que estic altre cop amb la música.
No!
Fés servir el coco
si cal avorrit
quasi em salten les llàgrimes
estava com abandonat
com si esperés que jo acabi
que l'abraçi
que l'escolti
explicar-me coses
arf!
agafa un llàpis i un full, siusplau,
dedicali una estona a dibuixar...
no vol, doncs res, juga amb la goma.
Però fés servir el coco!!
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sigues forta, crec que fas bé, ànims!!
Un petonet ben dolç!
Un libro : Diez estrellas para tí (Marta Cabeza) y un beso ;-*
Perdón..."Once estrellas para tí" (se me ha caído una estrella por el camino...)
Publica un comentari a l'entrada