M'he despertat de cop...
suposo que intuia...
Al pujar la persiana...
morta de fred, tot sigui dit.
M'he quedat sorpresa...
una meravella... un regal.
Quéien volves de neu...
el terra tenía com un pam ja.
M'he quedat estorada...
gaudin d'aquella calma.
Fins que he recordat...
que el peque m'ho ha demanat.
Mama si neva em despertaràs oi?
sí nino, com vaig fer l'altre vegada.
Quan m'he apropat al llit...
i en sentir la paraula neu... uauuuuuuuuu.
Tot ha estat il.lusió i joia...
tot ha estat riures i presa.
Hem cercat els guants de neu...
que esperaven des de fà un any.
Al carrer procurava que no cridessin...
que no fessin massa gresca i molestessin als veíns.
Però tot s'ha de dir...
no es podía fugir de les boles de neu, en silenci.
Quins esbufecs féiem al cap d'una bona estona...
quí us llevarà demà ?
Mentre ens tréiem les bufandes... i encara réiem...
ha sonat el despertador.
Hagués estat maco...
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Que maco i que tendre, la il·lusió d'un nen quan descobreix alguna cosa, és una de les sensacions més agradables. Bonic conte.
Besets!
Si et passes pel meu blog, potser hi veus un regal...ben visible,
Visito per primer cop el teu blog gràcies al veí d e dalt.
M'agrada el conte i m'agraden els poemes. Tornaré
Publica un comentari a l'entrada