Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Les nostres mans

Quan les meves mans toquen les teves nineta...
es com si un albatros fort i molt molt suau i calent...
hagués coincidit amb les meves.

Quan les meves mans troben les teves pitufo...
es com si una pedra de platja, calenta per el sol...
toques les meues mans.

Quan ens toquem les mans, amor meu...
es com si les ones del mar, m'arrivessin a l'ànima...
de vegades mol suaument... de vegades impetuosament.

.

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Boniques mans!
Bon NAdal, aigumarina!

[anonymous writer] ha dit...

Dona veient aquest escrit, potser si que enfonsaria les mans a la neu, però juntament amb les teves ...ja vories el desglaç que provocarien jejeje

petonets guapa ;b

Seguidors

Arxiu del blog