Molta féina darrerament,
gens esgotada... deu ser la companyía.
Ell amb un amic,
tú acabant la féina
i ella amb els deures pendents...
L'aire que refreda la punta dels dits,
i cap soroll al voltant.
He gaudit d'una estoneta de pau semi-salvatge,
jajajajajaja,
es el que té tenir una pared vella de totxo,
un munt de plantes silvestres,
el cel amb les orenetes giravoltant,
com a única visió,
mentre floto a la piscina.
Jo sola.
*
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada