Records que han vingut al cap

Estirats a la seua vora, envoltats d'estels,
veient com passaven els avions a la llunyanía,
mentre ells gaudien de les onades i dels jocs...

Recordava quan era pitufa jo,
alguna tarda nit a la platja habíem passat,
ja no quedava quasi ningú als voltans,
l'aigua era reament tant bona,
que costava marxar, després, més d'un cop...
ens portaven a pendre un gelat enorme,
a aquell carrer que és ple de bars, de botiguetes i demés.
La gelatería segueix al mateix lloc,
volía convidar-los a un mega-gelat,
com el que preníem nosaltres...

Ni els gelats els féien tant grans ja...
ni valíen gran cosa...

els records, com la majoría de vegades,
millor deixar-los al seu lloc : la memória,
talment no resistéixen mirar-los de nou.

I crec sincerament, que cada cop, un ha d'inventar,
nous records, nous regals, per donar-los als pitufis...


18 cassettes... espero que no es converteixi en una costum...
sí, algun son horrorosos... qué hi farem?

.