Ja quasi està com jo dessitjava...
només falta sol.lucionar lo de les taules,
i la repisa de les plantes,
arreglar la pintura de la pared
i ja la tenim en un deu.
Qué dic un deu, un quinze, està fantàstica.
Gràcies per la feina, campió.
Unes espelmes, un aroma a romaní...
Somniar no ens ho pot pendre ningú,
que es faci realitat, tampoc,
només nosaltres mateixos.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada