Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Sant que?

A mi sempre em va agradar molt més en Gorvachov,
més senyor, més integre, més capaç i arriscat.

Dos apunts que volía deixar constar...

Que hi pinten paperots publicitaris sobre grups polítics als estands?
Trobo absurd mirar llibres de canalla, o de grans
i trobar tot de fulletons, pre-electorals en podríem dir?
I poc abans de marxar de la volta, goita! l'alcalde firmant llibres...
creia que la seva feina era fer bé les coses,
o al menys intentar-ho i no acabar les obres a corre-cuita,
per ignagurar-les quan tocava.

Déien a la tv que s'han venut 200.000 roses...
En pujar la rambleta, la pitufa ha mirat a la paparera...
Tres roses hi habíen, ha agafat una i me l'ha donada.
Té mare per a tu, t'estimo.
Està pansideta però la podrem possar a assecar oi? si reina...
El que pensava... en concret...
han inclós les roses que han llençat a la brossa a les estadistiques?

.

Li ha portat una rosa...
Li he dit que a mi m'hagués encantat que un amic que jo apreciés
em portés cada any una rosa.
S'està fent tant gran, ja no son només els peus...
les mans, el borrisol, els braços.
Son maneres de fer, d'escoltar i de mirar.
Té uns detalls...

.

2 comentaris:

el paseante ha dit...

Per Sant Jordi, els meus pares van venir a Barcelona. Vam anar a ramblejar. I la meva mare va ser feliç amb la rosa que li va regalar aquell batlle que sovint veia a la tele. Pensava que li donava de tot cor, sense recordar que venen eleccions municipals.

A mi també em semblava més senyor el Gorbachov. Més digne.

Anònim ha dit...

Per st Jordi sempre intento escapar-me a voltar per Barcelona, m'encanta seure i mirar a la gent. Per mi, es el millor dia del any.
Sempre faig roses, manualitats... m'agrada regalar-ne. I es clar sempre en faig una de mes gran i especial.

Seguidors

Arxiu del blog