Molt més

Tópica,
repetitiva potser,
amb cicles que vaig reconexent,
cada cop amb la maleta més buida,
cada cop amb les mans més lliures,
espero el día,
per poder deixar-me,
per poder tancar els ulls,
i gaudirte,
i gaudirme,
volar, més enllà de la llum.

Com el petó d'aquesta nit...
uff...
em demano com...
encara que se la resposta...
però sorpren.

Vejam com ho escric...
que jo entengui quelcom.

Quelcom que creix i que evoluciona,
que es transforma, que s'apodera de mi.

Sempre he sabut que hi es.
Mai ho ha vist ningú sencer.
I tu saps que hi és.

Avui m'he desfet,
mentre m'agafaves la carona entre les teves mans.

Sé que podrem volar junts...
flotar, vibrar, creixer, evolucionar,
espero que no sigui massa tard llavors.

Bé, més aviat sé que no serà massa tard,
per qué si no passa abans,
es per que estem aprenent altres coses,
que son necesaries.

M'agrada fe el camí amb tu,
m'omple, m'enrriqueix.

Avui duc la música de la flauta màgica al cap tot el día.

.