Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

aigua

Volía escriure sobre la tranquilitat,
la pau, la relaxació,
que et recorre per tot el cos,
mentre una es sota la dutxa,
amb els llums apagats i
la claror del cel obert.

I de cop...
estic sorpresa...
la meva cadira tremola.

Els vidres de la cuina
fan soroll, tremolen.

El terra, noto com si passés
el metro per sota.

Son de les obres que fan aquí al costat?
Nidea...
Però cois, quina sensació de ser com una fulla de paper :)

No he anat a fer el curset,
em ratlla que em facin anar o voltar...
com vulguin els demés.
No puc, ho sento.
Ja aniré quan em vingui de gust i pugui.

Després d'aixó.
Segueixo flotant nino,
baixaven rajolins d'agua calenta per el nas,
per el coll, per el cabell, per els pits.
Em sentía flotar i el cap,
anava per tot arreu,
imaginava coses que explicarte,
i coses que sento i penso.

No recordo haber sentit mai tanta tranquilitat,
felicitat, pau...
en tota la meua vida.

Si que han hagut moments molt feliços,
però ara es continuat.

com escribía l'altre día,
una expresió de les emocions,
poden ser els signes.

!!!!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta és l'aventura de viure, ara vas ara vens, ara sí ara no, ara així ara aixàs... és el moviment constant que ens fa sentir vius i ens fa tirar endavant.
Són això que dius, els signes, de vegades contradictoris, perquè som així, que ens donen sentit i ens omplen de somriures, tristeses, vida, somnis, il·lusions i felicitat. Sentiments i emocions que ens ajuden a trobar camins.

poti-poti

denke ha dit...

Que agradables son aquests moments, no?


Aixi que motera, eh? ;)

Seguidors

Arxiu del blog