Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

No puc

No puc entendre tantes coses...
No puc acceptar que aixó hagi de pasar...
Com pot ser que la gent faci tant mal?

Sempre he tingut la sensació que tots anem a la nostra,
cosa que no em sembla malament;
Sempre i quan no acceptem el que no es acceptable.

Algú pot aturar-se?
I començar a escoltar als que té més aprop?
Vejam...
Si intentar fer les coses bé, si comlir com a persona, com a usuari,
com a veí, com a ciutadà es complicat,
més complexe és, quan has d'enfrontarte als que se la sua,
però que sigui dificil...
o complexe...
s'ha de callar?

Els que posen ordre en la ciutadanía, ni ho abarquen tot,
ni ganes que fós així.

No penso callar cada cop que vegi una injustícia,
encara que em pugui equivocar,
injusticia, em refereixo a que no es pot defensar,
o que es fà un mal que no es en defensa,
No em dona la gana que collons.

Estic cansada de tanta violencia,
de tanta agresivitat,
es evident que les maneres de fer les coses,
son importants.

No penso posarme al mateix nivell, ni faltar el respecte,
no puc demanar el que jo no sigui capaç de donar.

Però prou,
ni conyetes sexistes,
ni faltes de respecte,
ni insults,
ni ofenses,
qui coi es ell o ella per fer mal?

Podem començar a respectar als que ens envolten?
No sóc una santa, ni perfecta, ni bona persona.
Però si sóc aquí intento que serveixi de quelcom...

Ja ho sé, no he tocat el que realment em fereix...
uffff...
com ha pogut cremar a la seva parella i a la filla d'ella?
en que estan fallant les coses?
com es pot sentir de tant poc estimada per aguantar algú així...
que ja li deuria fer viure coses força desagradables abans...

Un casal de la dona, i diría que als homes també els hi aniria bé,
tenir un lloc on els poguessin assesorar,
recolçar o cercar sol.lucions a conflictes que viuen.

cada cop més gent penjada,
amb les seves frustracions,
amb les seves tristeses...

No estic enfadada, com podría semblar,
només que m'he encés, m'indigna, em fà ràbia,
segueixo creient en les persones,
en que tot pot millorar,
però s'ha de volguer.



Però vaja merda d'escrit...

.

Seguidors

Arxiu del blog