Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Gotes, cel, llum, cor

Veure, per un motiu,
llàgrimes als teus ulls,
em conmou.

T'ha afectat,
veure el que no tocava,
en una pel.licula dura.

Però he vis dins de tu,
només per un moment,
aquella part de tu,
que sempre amagues.

Cada cop...
veig el cel mes ample,
els carrers mes buits,
i la meua caixa,
més blanca.

Una caixa amb un coxinet,
de puntes i cotó,
amb una agulla,
un didal d'acer inoxidable
i fil de colors.

Per construir la vida.
.

Seguidors

Arxiu del blog