Cert, que fà mal als ulls, que un diftong no se separa mai, aixó em va quedar claríssim al cole, però m'agradava així...
Vull posarme a fer coses...
Necesito explotar-les totesssssssss...
Ballar descalça, com gaudeixo jo.
Posar tot tipus de música a tope.
I pensar, pensar i pensar.
Quin tipus de fotos faré.
Dibuixar, pintar, cosir etc...
Anar a patinar.
Vull apuntarme a la piscina.
Aniré a peu.
Els cascos possats.
Vaig per el carrer com si estigués sonada.
VULLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL
Sí!!!!
Plorar si cal,
em sento plena d'energía,
plena de tant...
tant...
També deu ser que... s'apropen díes de repós o...
al menys, de pauses laborals... ja tocaven !!!!!
Cinc díes lliures s'apopen, més enllà quinze.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Si et sobra energia, estiga't al cas, aquí n'hi ha un que es queda sense! El gimnàs m'hà deixat fet pols! jaja! Quines poesies... ni Nabokov, vamos! jajaja!
com magada que sapopin dias lliuras :P
A mi no em fa mal als ulls perquè en català (si treus l'accent hi quedarà) "ia" no fa diftong, però que t'he de dir si el que tu ets és un esperit lliure i provocador, que rius i plores, ens acarones i ens copeges...
Una abraçadota
Publica un comentari a l'entrada