No puc evitar, re re repetir, mil vegades una cançó quan per el que sigui m'atrapa;
Em va passar amb el vídeo del Marc Antony, que era trasvalsador, vaig plorar molts cops;
Ara m'atrapa Henry Lee, quín vídeo més torbador... seductor, provocador, tendre...
Fan l'amor i es sedueixen i a mi em fan flotar.
Em diu ara per la nit, ets una croqueta i no pots evitar-ho, quin día més estrany...
M'has possat nerviosa i de segur ni t'he n'has adonat... millor !!
M'he possat a la defensiva, de tanta vergonya que tenía...
fins i tot després de més de tres setmanes sense fumar...
no m'he pogut estar de fumar-me'n dos... no sabía on amagar-me.
Altre cop després d'un periode durillo, per intensitat, aquest cop només;
La desvetllada ha sigut tipus primavera, juasjuas...
I a tu, vull ensumarte, mirarte als ulls a soles... i qui sap, qué...
torno a posar-me la cançó...
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada