Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Varis fronts oberts

De vegades penso que la gent no viu...
fa les coses per fer-les...
i passa per les coses,
de puntetes
o donant cops a tot ,
com un elefant a una caxarreria Þ

Avui he hagut de pendre una decició ferma,
per la meua salut
i per la meua tranquil.litat.

Volía plegar de la feina.
El tarannà que es respira es penós.
Una feina que s'ha de fer en grup...
que s`ha d epensar amb les companyes,
per que tot rutlli bé...
i cada cop, tothom va més a la seua bola
i tocant els nasos,
per dir-ho finament,
i no tirem endavant.

Doncs he de cambiar el que faig,
que les coses no m'afectin casi bé res...
i crec que ja ho vaig aconseguin.

No penso plegar,
no em dona la gana.
Que canviin el que no funciona.
Jo sóc bona amb la meua feina,
molt bona,
i m'agrada,
i em paguen bé,
i l'horari m'encanta.

Es meua i si molesta a algú,
que li donguin.

Les peles em calen,
i no vull fugir,
només per que les companyes,
s'estan possant estupidetes,
les coses s'espatllen,
i no es pot treballar agust.

Si a ningú li preocupa...
doncs res...
seguirem endavant...
a veure qui salta abans.

Passo de marxar a casa...
amb un mal de patxa que ma moru...
amb mala llet, per que tot es podría fer millor.
I no deixaré de dir les coses que penso...

A veure que passa...

Ho sento nino tenir tant mala llet.
Ja està decidit...
No vull plegar...
al menys fins que lo teu no estigui solventat...
i poguem empendre coses junts Þ

I estalviem...
i poguem fer les coses que tenim previstes.

T'estimo,
gràcies per tenir paciencia.
I no creguis que es que penso diferent d'ahir nit.
Només que crec que em mereixo,
poguer treballar en condicions,
i de vegades et canses de lluitar per el que creus.

Però suposo,
que només cal plantejarte les coses diferent,
per qué siguin digeribles.

Muas !!!!

.

1 comentari:

issis ha dit...

y que tal esa satisfacción de saber que te sale bien algo. de hacer las cosas bien. el otro día pasé por Terrassa, pero estoy de conductor de ambulancia privada y no pude parar, mis compañeros de piso no son capaces de caminarrrr, pfff.
hazme una perdida o escribeme un sms, que perdí el mobil y ahora no tengo números.

Seguidors

Arxiu del blog