Si ja deia jo que no era normal...
la sensació que tenía ahir a la tarda.
Em sentía baldada...
però no anímicament,
si no físicament, vaig quedar feta un nyap...
tot té consequencies.
I la feina va per davant,
al menys per davant del troç de terra.
Així que si faig feinetes allà...
procuraré moderar els meus esforços.
No vull haber de tornar a urgéncies...
per qué els músculs es queden trabats...
i el meu cos no dona per més.
I ara toca lo pitjor...
perdre pes...
i fer ejercici.
S'intentarà,
el que no sé,
es com.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
a mí que me gustan los ejercicios me está costando. así que, o los haces de noche o con aire acondicionado, pero cuida tu salud.
Publica un comentari a l'entrada