Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Records

Seia quasi sempre a l'hora del pati,
al damunt del tobogan,
amb les cames penjant d'amunt l'escaleta
i güaitant la de coses que hi habien al cel.

Un día trobava animalons,
d'altre un mar dolç, plé de colors,
des del taronja, al vermell, al rosa...
d'altres díes semblava una tormenta vinguda del mar...
sempre passaven coses i sobretot i depenent de l'época,
passaven les orenetes...
breeeeeeeee breeeeeeeeeee i s'enduien un bocinet de l'ànima.

Seu al balcó per alçar els ulls vers els seu amic,
ell que li explica históries...
i darrerament només n'esplica una...
segui on segui...
miri des d'on sigui...
es veu retallant el cel nítid...

una grua !!

Seguidors

Arxiu del blog