Peró anem fent passes.
De vegades sembla ben bé
que tot quedi ple de fulles seques
i les ganes esmunyedises
no et permeten caminar...
cansa només de veureles
i de cop, bufa el vent
i apa,
camines camines camines
sense fí.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada