Darrerament

Sento, veig, escolto...

Una queixa sobre l'aparellament,
que ha esdevingut avorrit...

un allunyarse dels que t'envolten,
per desconfiança...

De segur que sóc extranya,
per veure tot des d'aquest balcó,
que és el meu mon.

Em sobren motius per quedarme sorpresa,
per aproparme a algú determinat,
per tafanejar més enllà del meu nas,
per dessitjar més d'uns llavis
i escoltar una veu melosa,
que explica tarannàs.

Em sento afortunada.

Allargo una mà
cerco una excusa per posarla a la galta
dels ulls que em guaiten
i aproparme
per sentir dins meu
l'alé que vull atrapar

Sí segueixo sent una nineta,
dessitjo que sigui agafat,
alló que vull compartit,
com presa a contrapeu,
que no sabía que pasaría,
jocs, trapelleríes,
que omplen els meus dits,
de records infinits,
que a mida que passen els anys,
em permeten gaudir,
fins i tot d'una olor.