Quan obres les mans, buides, relaxades i nues...
notes com s'escola entre els dits tot alló que hi flueix.
Alló que no posseeixo però que sí he pogut gaudir...
ara per més que obri les mans no hi sereu,
però segueixo duent-vos dins meu i el temps que compartim,
suposo que us veuré com quelcom que he fet jo amb elles.
Us estimo, moltíssim, gràcies.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada