Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Quín mal de pantxa!

Ha sigut inolvidable! Quin fart de riure!
Com podem estar tant sonades les dos?
Com es pot divertir tant amb les meues ganyotes i les tonteries que dic?

El seu peluix preferit és una espécie d'osset, que resulta que és filla meua i germana seua.
Resulta que el peluix diu que és una persona... i que resulta que sempre vol que li faci petons o l'abraçi, cosa a la que em resisteixo sovint.
Avui no parlaven amb mí, si o de...
I ella i la seua "germaneta" (recorda que es un peluix);
Vinga a criticar-me, jajajaja, vinga a dir vaganades sobre mí.
Una déia animalades sobre mí i l'altre s'hi sumaba.
(La que començaba era jo... ) ella li seguia la beta...
No podíem deixar de riure, de dir tonteríes, d'abraçar-nos, de fer ganyotes i de fingir sentiments diferents com a pallasses.
Erem al llit, era l'estona que compartim juntes abans d'anar a dormir.
I sota el seu coixí hi tenía el ipode, (aquets reis... jo en vull un també siusplau, jejeje)
L'anava a guardar i abans de fer-ho... ha posat una peça...
Io _ http://es.youtube.com/watch?v=LTsxJoQ7mUk

Totes dues de cantó al llit, amb un cas cadascuna, amb la carona a dos dits de l'altre.
Amb una mà ajudant-nos per fer la coreografía i el culet i les cames remenat'se...
No podía més, semblavem cucs i jo anava dient-li... sembles parapléjiques ballant així.
El cas es que m'imaginava al hospital, sense poder-me moure, abraçades les dues al meu llit.
I sé del cert que riuriem igual i ballaríem igual!
T'estimo princesa meua!
Encara que em facis parar boja!
Ara m'estimes moltíssim que no em deixes ni caminar...
Ara m'odíes i voldríes que desaparegués.

Seguidors

Arxiu del blog