Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Números sense sentit

No m'interessa ser la primera, ni ser la millor.
Només vull apendre, ser jo i viure el que sento.
La vida és com un sudoku, comences coses que es queden a mitges.
Algún cop s'acaba encaixant tot sol, prenent sentit el que fem.

No tinc por d'equivoca-me.
No em fà por sentir.
Sé que ets l'amor de la meua vida.
Sé que ets preciós.
Sé que vull treure coses de dins teu.
Sé que t'estimo i m'importes.
Sé que m'emociones i em faràs parar boja.
I sé del cert que tot es recíproc.

Sé que em calen moltes emocions per omplir.
Que no totes les puc compartir amb tu.
Però no passa res.
Fem el camí junts.
Quasi vuit anys i em sento com una vaileta encara.

Amor!

http://es.youtube.com/watch?v=8ThuXEDvCZk

Seguidors

Arxiu del blog