Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Més, més, més, per fí!!

Una de vegades rau adormida i no s'adona,
i de cop, cau una pedregada i, goita!!
la vida estava fora, seguia, amb el seu ritme,
i jo sense adonar-m'en.

Sí, ja sóc aquí de nou, senyora.
Ja veig que ha anat fent de les seues,
i no m'ha esperat pas...
sí, ja ho sé, si no m'espera...
sempre puc afegir-me com si res.

En una dança que no té fi...
com les Corrandes que ara sonen,
o com un Ball de plaça engalanat,
que t'espera, sense que t'adonis,
i farem un de Sant Ferriol fins esgotar-nos,
per celebrar que ens hem enganxat!

Però deixem lloc a la tendreça...
i mentre ens abraçem,
veient per fí quelcom que em motiva fins la médula...
sona en Motzar... (Cada día m'enamora més, com vibra!)
i ejecuten Six Dances i Petite Mort,
comentem passes, errades i sorprenents coreografíes.

Sí, era el día poliédric i de camí al cotxe...
he fet sonar un poc en George Michel, "Twenty five"
sí, ja son anyets, que hi farem...

I com no, podríem acabar la nit...
amb un Crooner que posa la pell de gallinàcea,
sobretot per l'enveja, jajaja.

Si Robin, "Live at the Albert",
vesteix-te com un galan...
però tens un sí-no, que es molt afí...
a la meua manera de veure la vida.

Rés, seguiré gaudint d'aquesta tranquilitat,
revisant i absorvint,
tot alló interessant que hi vegi en les vostres pàgines.

Ja que heu tingut a bé,
venir de visita a casa,
per uns díes només.

On diseño 287
AD gener
AD juliol/agost

Seguidors

Arxiu del blog